Aspasia de Milet

Aspasia de Milet va ser una dona grega que va viure al segle V, va estar unida a Pèricles des d'aproximadament l'any 445 fins a la mort d'est en 429. Va ser mestra de retòrica i va tenir una gran influència en la vida cultural i política d'Atenes. Va ser una dona molt bella i intel·ligent, va tenir un gran poder i va despertar l'admiració i el respecte de filòsofs, artistes i il·lustres demòcrates, així com l'hostilitat dels sectors més reaccionaris de la societat atenesa.

La vida de Aspasia de Milet ve enboltada misteri. Es desconeixen tant la data del seu naixement com la de la seva mort, i solament es tenen notícies fiables de la seva vida en el període comprès entre la seva unió amb Pèricles i la mort de Lisicles, el seu segon marit. D'això es dedueix que la seva vida pública va mantenir interès solament mentre va durar la seva convivència amb aquests dos homes poderosos. Poc sabem de la seva vida anterior a la seva unió amb Pèricles.

Aspasia va marchar cap Atenes i allí va conéixer a Pericles líder del partit democràtic i que des de l'any 461 era la màxima autoritat política d'Atenes. Pèricles i Aspasia es van enamorar *perdidamente i van ser amants durant diversos anys, fins que finalment Pèricles es va divorciar de la seva dona, amb la qual tenia dos fills, i va passar a viure *publicamente el seu amor amb *Aspasia. Fins i tot van contreure matrimoni, la qual cosa era insòlit doncs la tradició impedia als ciutadans atenesos casar-se amb dones estrangeres.

Discurso de Pericles en defensa de la democàcia: 

Los Amantes de Zeus

Antíope

Antíope, era filla del rei Nicteo de Tebas. Es diu que la seva bellesa era tan extraordinària que fins i tot es va donar compte Zeus.
Aquest totalment hipnotitzat per la bellesa d'ella, la va deixar embarassada prenent la forma d'un sàtir. D'aquesta relació van néixer Anfión i Zeto.
Més tard seria obligada a casar-se amb Epopeo per ordre del seu pare. 

Dánae

Dánae, filla de Acrisio ; rei d'Argos, va ser tancada pel seu propi pare en una gàbia de bronze , quan una oracle li va advertir que el fill de la seva filla ho mataria.
Zeus apareixent-se en forma de pluja daurada, la va deixar embarassada de Perseo
El rei lliurant-se de tots dos; però sense ofendre als déus matant-los, els va llançar al mar en un taüt de fusta. Aquests van sobreviure , i anys més tard després de matar a Medusa i rescatar a Andrómeda, Perseo va complir la profecia matant a Acrisio.

Europa

Europa, era una dona fenícia de Tir, la quin més tard donaria el seu nom al continent.
Zeus enamorat d'aquesta, es va transformar en toro i es va barrejar amb la resta dels caps de bestiar del seu pare.
Un dia, quan aquesta passejant es va fixar en ell, i quan va ser a acariciar-ho i va notar que era mans es va muntar en ell, i ell aprofitant va fugir amb Europa en el seu llom, fins a Creta.
Allí Europa es va convertir en la primera reina de la illa. Zeus li va oferir quatre regals: un collaret fet per Hefesto, un autòmat de bronze ( Talos ), una javelina que mai fallava i un gos que mai deixava anar a la seva presa.

D'aquesta relació van néixer Minos, Radamantis i Sarpedón.

Ganímedes

Ganímedes; fill del rei de Troia. Va ser un jove príncep troyà, molt conegut per la seva bellesa, i tal era la seva bellesa que fins al mateix Zeus es va enamorar d'ell instantàniament.
Ganímedes va ser segrestat per Zeus a la muntanya Anada, en Frigia. Zeus ho va segrestar prenent forma d'àguila.
Més tard; a la muntanya Olimp, Ganímedes es va convertir en l'amant de Zeus.
Per compensar la perduda del seu fill, Zeus li va regalar a Tros dos cavalls tan veloços que podien fins i tot caminar a través de les aigües.

Leda

Estava casada amb Tíndaro, rei de Esparta, i el seu matrimoni seguia amb normalitat i sense sobresalts. Almenys, fins que es va presentar davant la bella Leda un no menys bell cigne. La jove esposa es va deixar embaladir amb la graciosa au, que en realitat era l'aparença que l'astut Zeus va triar adoptar. La parella no va tenir fills, sinó ous: quatre, per ser més exactes, que en obrir-se van donar vida a Cástor, Pólux, Helena de Troia i Clitemnestra.

Islas para el professor

CRETA:Creta es la isla más grande de Grecia, con más de 8 mil kilómetros cuadrados de  una tierra llena de contrastes y riqueza, un país con identidad propia, famosa por sus mitos, leyendas y tradiciones.

Si tuviéramos que pensar en los colores de Creta, sin duda corresponden a al azul intenso de su cielo y sus aguas, y al blanco de sus monasterios y la fina arena de sus costas: la isla cuenta con mil kilómetros de costa de arena blanca y playas inaccesibles bañadas por el Mediterráneo.

Les Cíclades són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen. El nom de Cíclades prove de que les illes formaven un cercle al voltant de l'illa sagrada de Delos.

 Cíclades té una superfície de 2.572 km² i una població de 119.549 habitants (2005). La capital és la ciutat d'Ermoúpolis, a l'illa de Siros. El formen 26 illes principals i unes 200 illes petites. 

Les illes principals son:

Amorgós Anafi Andros Andímilos Andíparos Delos Donusa Folégandros Giaros ÍosIràklia Kea Keros Kímolos Kithnos Melos  Míkonos Naxos Paros Rínia Santorí Sérifos Sifnos Síkinos Siros Tinos

Isla recomendada para el viaje.

Hoteles en creta: http://www.lacreta.es/hoteles-en-creta/, y nosaltres et recomenem aquest:Galaxy Hotel Iraklio que val 84€ la nit i va tot incluit.

Creta és l'illa més gran de Grècia, amb més de 8 mil quilòmetres quadrats d'una terra plena de contrastos i riquesa, un país amb identitat pròpia, famosa pels seus mites, llegendes i tradicions.

La costa sud de Creta, amaga petits pobles pesquers, on només podem accedir per mar. És el cas de Loutro, un lloc diferent sense cotxes, sense grans hotels, que no ha estat explotat pel turisme de masses.

No podem oblidar-nos de l'exquisida gastronomia cretense, l'ingredient de la qual estavella és l'oli d'oliva. Es tracta de plats frescos, genuïnament mediterranis, que podem degustar en restaurants i tavernes.

La ruta per la Gola de *Samaria està molt bé indicada mitjançant senyals al llarg del recorregut, sent així la sendera més transitada de tota Grècia (el segon és el del Munti Olimp). Es tracta d'un camí de difícil pèrdua, ja que habitualment trobem nombroses persones cobrint la ruta. A més, tenim fonts d'aigua i banys en diversos punts del recorregut.

Las “Puertas de Hierro”, la parte más estrecha de la Garganta de Samaria