Els orígens de les versions més antigues del calendari romà encara estan sota una fervent disputa entre els escolars especialitzats en el tema. Si bé l'especulació és molt gran, a l'últim segle gràcies a l'avanç de l'antropologia, l'estudi històric i l'etnografia es van poder deixar en clar diversos aspectes que fins a fa poques dècades enrere eren una miqueta ambigus o totalment desconeguts.
Els romans prenen part del seu calendari del grec. Al principi est consistia de 304 dies els quals conformaven els 10 mesos totals del calendari més primitiu, aquests mesos eren: *Martius 31 dies, *Aprilis 30 dies, *Maius 31 dies, *Iunius 30 dies, *Quintilis 31 dies, *Sextilis 30 dies, *September 31 dies, *October 30 dies, *November 31 dies, *December 30 dies.
Divisió dels anys.
Segons la tradició romana el sistema del calendari es va deure a Ròmul i constava de 10 mesos, quatre de 31 dies i sis de 30, en total 304 dies. Encara que potser la major diferència amb l'actualitat era que l'any començava l'1 de març.
*Martivs: en honor a Mart, pare dels fundadors de Roma, Ròmul i Remo,
*Aprilis: possiblement consagrat a Venus, *Apru en etrusc.
*Maivs: alguns afirmen que estava dedicat a la deessa Maya, mentre uns altres l'hi adjudiquen a venerar als avantpassats, els *Maiores.
*Ivnivs: consagrat a Juno.
*Qvintilis: cridat així per ser el cinquè mes. A la mort de Julio César va passar a cridar-se *Ivlivs en el seu honor, per ser el mes del seu naixement.
*Sextilis: mes sisè. Es va dedicar posteriorment a *Octavio Augusto i va rebre el nom de *Avgvstvs.
*September: mes setè
*October: mes vuitè
*November: mes novè
*December: mes desè
Aquest calendari, massa curt es va usar fins a les reformes realitzades pel rei *Numa *Pompilio que va afegir a la desena ja existent, dos mesos nous:
*Ianvarivs: en honor a *Jano.
*Febrvarivs: dedicat a *Februo (més conegut pel nom de Plutó), déu de les cerimònies de purificació que es duien a terme en aquest mes.
Les setmanes.
*Martivs: en honor a Mart, pare dels fundadors de Roma, Ròmul i Remo,
*Aprilis: possiblement consagrat a Venus, *Apru en etrusc.
*Maivs: alguns afirmen que estava dedicat a la deessa Maya, mentre uns altres l'hi adjudiquen a venerar als avantpassats, els *Maiores.
*Ivnivs: consagrat a Juno.
*Qvintilis: cridat així per ser el cinquè mes. A la mort de Julio César va passar a cridar-se *Ivlivs en el seu honor, per ser el mes del seu naixement.
*Sextilis: mes sisè. Es va dedicar posteriorment a *Octavio Augusto i va rebre el nom de *Avgvstvs.
*September: mes setè
*October: mes vuitè
*November: mes novè
*December: mes desè
Aquest calendari, massa curt es va usar fins a les reformes realitzades pel rei *Numa *Pompilio que va afegir a la desena ja existent, dos mesos nous:
*Ianvarivs: en honor a *Jano.
*Febrvarivs: dedicat a *Februo (més conegut pel nom de Plutó), déu de les cerimònies de purificació que es duien a terme en aquest mes.
Les setmanes.
No hi havia un concepte de setmana com la coneixem actualment, al principi s'utilitzaven una espècie de setmana de 8 dies -basada en la setmana "mercantil" etrusca-. 7 dies hàbils de treball i un vuitè dia de "negocis". Aquest vuitè dia era més aviat festiu i de descans. La gent ho utilitzava per a les seves tasques personals i generalment altres activitats recreatives. Si bé es va tractar d'implementar una setmana de 7 dies al llarg de l'Imperi mai es va aconseguir dur a terme o imposar el seu ús de manera regular. Va ser fins a *Constantino en el 321 DC, que inspirat en la divisió dels dies del calendaris Hebreu, es va imposar una setmana de set dies.
Divisió del mes.
*Mesos: *Januarius, *Februarius, *Martius, *Aprilis, *Maius, *Junius, *Quintilis, *Sextilis, *September, *October, *November, *December.
Hi havia tres tipus de dies especials que s'utilitzaven per classificar els diferents períodes del mes:
Els *kalendae, els dies *Nonas i els *Idus.
Els *pridie: Aquests dies eren els dies abans dels dies especials.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El calendari primitiu.
Els romans prenen part del seu calendari del grec. Al principi est consistia de 304 dies els quals conformaven els 10 mesos totals del calendari més primitiu, aquests mesos eren: *Martius 31 dies, *Aprilis 30 dies, *Maius 31 dies, *Iunius 30 dies, *Quintilis 31 dies, *Sextilis 30 dies, *September 31 dies, *October 30 dies, *November 31 dies, *December 30 dies. En particular aquesta versió del calendari romà era pràcticament un calendari exclusivament lunar, completament regit pels períodes de la Lluna. Podem notar que al calendari a Març, *Martius, era el mes que donava principi a l'any ja que aquí ocorre el *equinoccio de primavera.
Dies i hores.
Els dies es dividien en 24 hores, de les quals 12 marcaven el dia i altres 12 la nit. Si ben això pot reflectir una semblança amb la manera actual de mesurar els dies, el procés era molt diferent. Les hores eren variables és a dir, que cada hora tenia el seu lloc en el dia i variava si el dia era més curt o més llarg. El començament del dia es donava amb la sortida del Sol i el final del dia arribava amb la següent sortida del Sol. Com tots sabem, els dies, referint-nos als moments de llum i Sol, poden ser més llargs depenent de l'estació de l'any.
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ejercicio:
Kalendis Jenuarius
Duo Februarius
Tres Martius
Quattuor Aprilis
Quinque Maius
Sex Junius
Septem Quintilis
No hay comentarios:
Publicar un comentario