Família i Matrimoni

La família

La família és una unitat de caràcter civil i religiós , que procedeix d'un sistema social més ampli denominat *gens. És una organització patriarcal. El pater familias té poders gairebé absoluts sobre la resta dels membres. És obligatori el dret a la ciutadania per tenir una família.

El pater familias CARACTERÍSTIQUES:Sota la seva autoritat estava la seva esposa, els fills, parents, esclaus, *libertos i clients. Té poder religiós: és el sacerdot del culte familiar.

Té poder jurídic: *matrimonium *cum *manu, pàtria *potestas, *ius *patronatus.
Té poder econòmic. El patrimoni familiar, el dot de la dona, *pertencen exclusivament a ell.
Pare de família denominem a qui ostenta el domini de la casa i se li dóna aquest nom amb tota justícia, encara que no tingui cap fill, perquè amb aquest nom no designem només la seva persona, sinó també el seu dret.

El matrimoni romà

CARACTERÍSTIQUES:

La solteria no era un estat civil considerat socialment, el més habitual era contreure matrimoni.
Les finalitats del matrimoni eren: Accedir a un dot. Tenir fills legítims.

REQUISITS:

Posseir el *ius *connubi, capacitat legal per contreure matrimoni que només els ciutadans romans tenien. Haver aconseguit la majoria d'edat: 14 anys els homes i 12 anys les dones. Tenir el consentiment patern.

MATRIMONI *CUM MANU:

La dona passava a formar part de la família del marit, quedant supeditada a la seva autoritat.

Breve história de Grécia

LA ETAPAS EN LA HISTORIA DE GRECIA ANTIGUA

Etapa Micènica: 

Els grecs donaven el nom de *pelasgos als primers habitants del seu país. Aquests llauraven la terra i se'ls atribueixo la fundació de les més antigues poblacions. A finalitats del segle XV a. de C. es produeix una civilització de pobles més civilitzats que parlen un dialecte indoeuropeu, és a dir emparentat amb els idiomes que avui es parlen a Europa. Les inscripcions egípcies i els poemes homèrics criden a aquests pobles *aqueos i són antecessors dels Hel·lens.

Etapa fosca:

Entre el segle XIII i el XII a. de C., es van produir grans moviments de pobles en el Mediterrani oriental, des de la península grega fins a l'Àsia Menor. Cap al 1150 a. de C., va entrar en la Grècia continental un poble que ja parlava la llengua grega: els *dorios. Eren de caràcter guerrer i coneixien les armes de ferro, més forts que les de bronze.

La Civilització *Minoica o *Cretense

Es va desenvolupar a les illes de Creta, al sud de Grècia, entre els anys 3 000 i 200 a. de C.
Aquesta cultura *pre-hel·lènica, és coneguda també com Egea, *Cretense o *Minoica. Aquesta última denominació es va deure a *Minos, el llegendari rei mitològic qui forjo la grandesa de Creta.
Els seus habitants van ser ja tipificats en els jeroglífics egipcis amb la denominació de *Kafti, la traducció de la qual significaria home de les illes.
L'Illa de Creta es constitueixo en aquesta època com a centre polític i cultural mes important del Mar *Egeu.

EMERITA AUGUSTA

                   EMÉRITA AUGUSTA:

Nombre del fundador y motivo: Fué fundada por Octavo Augusto para los soldados eméritos licenciados del ejército Romano. 

Edificios principales:

TEATRO:Fue construido fuera de las murallas de la ciudad. Hecho para 6.000 espectadores se accedía por trece puertas que comunicaban con el interior; está dividido en tres zonas como en el anfiteatro: ima, media y summa cavea.

 

ANFITEATRO: Fué inaugurado en el 8 a. C. Está hecho para que quepan 15.000 personas divididos en tres zonas igual que en el teatro.

TEMPLO: Edificio perteneciente al foro municipal de la ciudad. Es uno de los pocos de la época que és religioso que se conserva en buen  estado. A pesar de su nombre, erróneamente asignado en su descubrimiento, el edificio estaba dedicado al culto imperial. Su construcción és de finales del siglo 1 a.C. o principios del 1 d.C., en la época augústea.

 

ACUEDUCTO: La conducción íba desde el pantano de Proserpina hasta la ciudad, teniendo que atravesar el acudeucto de San Lázaro, la depersión del río Albarregas. Toda la obra es un portento de ingeniería, desde la presa hasta la conducción subterranea, pasando por el conjunto elevado de arquerías, el sector más conocido y que le da nombre. 

 

 

PUENTE: Se puede considerar, de algún modo, como el origen de la ciudad y, en todo caso, el que marca su trazado siendo prolongación de una de las arterias principales de la colonia, el Decumanus Maximus.

 

EMBALSE DE PROSERPINA: Se alimenta del agua de la lluvia y del agua de los arroyos de Las Adelfas y Las Pardillas. Los orígenes son romanos, pero con el paso del tiempo ha sufrido varias remodelaciones.

 

CIRCO: Con sus más de 400 m. de longitud y 100 m. de anchura era el mayor de los edificios de espectáculos de la ciudad y, junto con el anfiteatro, era el que gozaba de los favores de un público más dado a emociones fuertes que a cultas obras teatrales.

Pàgina Recomendada:

 http://www.cervantesvirtual.com/bib/portal/simulacraromae/emerita/historia.htm

Cronologia calendario

El calendari romà antic: els origens i característiques:

Els orígens de les versions més antigues del calendari romà encara estan sota una fervent disputa entre els escolars especialitzats en el tema. Si bé l'especulació és molt gran, a l'últim segle gràcies a l'avanç de l'antropologia, l'estudi històric i l'etnografia es van poder deixar en clar diversos aspectes que fins a fa poques dècades enrere eren una miqueta ambigus o totalment desconeguts.
Els romans prenen part del seu calendari del grec. Al principi est consistia de 304 dies els quals conformaven els 10 mesos totals del calendari més primitiu, aquests mesos eren: *Martius 31 dies, *Aprilis 30 dies, *Maius 31 dies, *Iunius 30 dies, *Quintilis 31 dies, *Sextilis 30 dies, *September 31 dies, *October 30 dies, *November 31 dies, *December 30 dies.

Divisió dels anys.

Segons la tradició romana el sistema del calendari es va deure a Ròmul i constava de 10 mesos, quatre de 31 dies i sis de 30, en total 304 dies. Encara que potser la major diferència amb l'actualitat era que l'any començava l'1 de març.

*Martivs: en honor a Mart, pare dels fundadors de Roma, Ròmul i Remo,
*Aprilis: possiblement consagrat a Venus, *Apru en etrusc.
*Maivs: alguns afirmen que estava dedicat a la deessa Maya, mentre uns altres l'hi adjudiquen a venerar als avantpassats, els *Maiores.
*Ivnivs: consagrat a Juno.
*Qvintilis: cridat així per ser el cinquè mes. A la mort de Julio César va passar a cridar-se *Ivlivs en el seu honor, per ser el mes del seu naixement.
*Sextilis: mes sisè. Es va dedicar posteriorment a *Octavio Augusto i va rebre el nom de *Avgvstvs.
*September: mes setè
*October: mes vuitè
*November: mes novè
*December: mes desè
Aquest calendari, massa curt es va usar fins a les reformes realitzades pel rei *Numa *Pompilio que va afegir a la desena ja existent, dos mesos nous:
*Ianvarivs: en honor a *Jano.
*Febrvarivs: dedicat a *Februo (més conegut pel nom de Plutó), déu de les cerimònies de purificació que es duien a terme en aquest mes.
Les setmanes.

No hi havia un concepte de setmana com la coneixem actualment, al principi s'utilitzaven una espècie de setmana de 8 dies -basada en la setmana "mercantil" etrusca-. 7 dies hàbils de treball i un vuitè dia de "negocis". Aquest vuitè dia era més aviat festiu i de descans. La gent ho utilitzava per a les seves tasques personals i generalment altres activitats recreatives. Si bé es va tractar d'implementar una setmana de 7 dies al llarg de l'Imperi mai es va aconseguir dur a terme o imposar el seu ús de manera regular. Va ser fins a *Constantino en el 321 DC, que inspirat en la divisió dels dies del calendaris Hebreu, es va imposar una setmana de set dies. 

Divisió del mes.

*Mesos: *Januarius, *Februarius, *Martius, *Aprilis, *Maius, *Junius, *Quintilis, *Sextilis, *September, *October, *November, *December.

Hi havia tres tipus de dies especials que s'utilitzaven per classificar els diferents períodes del mes:
Els *kalendae, els dies *Nonas i els *Idus.
Els *pridie: Aquests dies eren els dies abans dels dies especials.

Distribución de los días a lo largo del año    Meses de 31 días   Meses de 29 días  Meses de 28 días         Martius, Maius, Quintilis,    Octobris Aprilis, Iunonius, Sextilis, Septembris, Novembris, Decembris, Januarius Februarius Día Nombres en Latín (nonas = nones, idus = ides) 1 Kalendas Kalendas Kalendas 2 Ante Diem VI Nones Ante Diem IV Nones Ante Diem IV Nones 3 Ante Diem V Nones Ante Diem III Nones Ante Diem III Nones 4 Ante Diem IV Nones Pridie Nones Pridie Nones 5 Ante Diem III Nones NONAS NONAS 6 Pridie Nones Ante Diem VIII Ides Ante Diem VIII Ides 7 NONAS Ante Diem VII Ides Ante Diem VII Ides 8 Ante Diem VIII Ides Ante Diem VI Ides Ante Diem VI Ides 9 Ante Diem VII Ides Ante Diem V Ides Ante Diem V Ides 10 Ante Diem VI Ides Ante Diem IV Ides Ante Diem IV Ides 11 Ante Diem V Ides Ante Diem III Ides Ante Diem III Ides 12 Ante Diem IV Ides Pridie Ides Pridie Ides 13 Ante Diem III Ides IDUS IDUS 14 Pridie Ides Ante Diem XVII Kalends Ante Diem XVI Kalends 15 IDUS Ante Diem XVI Kalends Ante Diem XV Kalends 16 Ante Diem XVII Kalends Ante Diem XV Kalends Ante Diem XIV Kalends 17 Ante Diem XVI Kalends Ante Diem XIV Kalends Ante Diem XIII Kalends 18 Ante Diem XV Kalends Ante Diem XIII Kalends Ante Diem XII Kalends 19 Ante Diem XIV Kalends Ante Diem XII Kalends Ante Diem XI Kalends 20 Ante Diem XIII Kalends Ante Diem XI Kalends Ante Diem X Kalends 21 Ante Diem XII Kalends Ante Diem X Kalends Ante Diem IX Kalends 22 Ante Diem XI Kalends Ante Diem IX Kalends Ante Diem VIII Kalends 23 Ante Diem X Kalends Ante Diem VIII Kalends Ante Diem VII Kalends 24 Ante Diem IX Kalends Ante Diem VII Kalends Ante Diem VI Kalends 25 Ante Diem VIII Kalends Ante Diem VI Kalends Ante Diem V Kalends 26 Ante Diem VII Kalends Ante Diem V Kalends Ante Diem IV Kalends 27 Ante Diem VI Kalends Ante Diem IV Kalends Ante Diem III Kalends 28 Ante Diem V Kalends Ante Diem III Kalends Pridie Kalends 29 Ante Diem IV Kalends Pridie Kalends — 30 Ante Diem III Kalends — — 31 Pridie Kalends — —

El calendari primitiu.

Els romans prenen part del seu calendari del grec. Al principi est consistia de 304 dies els quals conformaven els 10 mesos totals del calendari més primitiu, aquests mesos eren: *Martius 31 dies, *Aprilis 30 dies, *Maius 31 dies, *Iunius 30 dies, *Quintilis 31 dies, *Sextilis 30 dies, *September 31 dies, *October 30 dies, *November 31 dies, *December 30 dies. En particular aquesta versió del calendari romà era pràcticament un calendari exclusivament lunar, completament regit pels períodes de la Lluna. Podem notar que al calendari a Març, *Martius, era el mes que donava principi a l'any ja que aquí ocorre el *equinoccio de primavera.

Dies i hores.

Els dies es dividien en 24 hores, de les quals 12 marcaven el dia i altres 12 la nit. Si ben això pot reflectir una semblança amb la manera actual de mesurar els dies, el procés era molt diferent. Les hores eren variables és a dir, que cada hora tenia el seu lloc en el dia i variava si el dia era més curt o més llarg. El començament del dia es donava amb la sortida del Sol i el final del dia arribava amb la següent sortida del Sol. Com tots sabem, els dies, referint-nos als moments de llum i Sol, poden ser més llargs depenent de l'estació de l'any.

Invierno Hora Desde Hasta I. prima 7:33 8:17 II. secunda 8:17 9:02 III. tertia 9:02 9:46 IV. quarta 9:46 10:31 V. quinta 10:31 11:15 VI sexta 11:15 12:00 VII. septima 12:00 12:44 VIII. octava 12:44 13:29 IX nona 13:29 14:13 X. decima 14:13 14:58 XI. undecima 14:58 15:42 XII duodecima 15:42 16:27

Verano Hora Desde Hasta I. prima 4:27 5:42 II. secunda 5:42 6:58 III. tertia 6:58 8:13 IV. quarta 8:13 9:29 V. quinta 9:29 10:44 VI sexta 10:44 12:00 VII. septima 12:00 13:15 VIII. octava 13:15 14:31 IX nona 14:31 15:46 X. decima 15:46 17:02 XI. undecima 17:02 18:17 XII duodecima 18:17 19:33

Ejercicio:

 Kalendis Jenuarius

 Duo Februarius

 Tres Martius

 Quattuor Aprilis

 Quinque Maius

 Sex Junius

 Septem Quintilis

URBANISMO ROMANO

Urbanismo Romano:

El Griego: Las columnas descansan en gradas que rodean todo el templo. Al templo se puede acceder desde todos los lados Las columnas rodean al templo y están separadas de los muros. Las columnas son de orden dórico. Son cortas y pesadas. El entablamento está decorado con triglifos y metopas

El romano: El templo se eleva sobre un podio o plataforma Al templo sólo se accede por una escalinata en el frente Las columnas en los lados forman parte del muro, están incrustadas en él. Las columnas son de orden jónico. Son altas y esbeltas. El entablamento no tiene decoración. El friso es liso