La ciutat Romana

El traçat de la ciutat:

Des del punt de vista urbanístic, cal distingir en el món romà dos sistemes de traçat de les ciutats que s'anomenen natural i planificat.

Traçat natural:

És el model urbà que era habitual en el primitius llogarrets preromans d'Itàlia i de tot l'occident mediterrani: el de Roma preetrusca. Solia ser un lloc elevat per així controlar més bé els atacs dels enemics.

Traçat planificat:

En aquest altre model urbà s'havia anat desenvolupant de manera semblant i simultània pel Mediterrani oriental i també en la civilització etrusca. Els romans el van copiar dels etruscs i posteriorment el van escampar per tot l'Imperi. Es un traçat rectangular i quadriculat, amb sèries de carrers que s'encreuaven perpendicularment formant com illes quadrades. Els dos carrers principals que s'encreuaven al fórum  eren el cardo i el decomanus.

Edificis i monuments públics:

Els temples, en els quals se celebrava el culte de la religió oficial i que solien ser de planta rectangular, com els grecs, tot i que també n'hi hagué de planta circular.

Les basíliques, immensos espais coberts i amb porxos, de tres naus, on es reunien els tribunals de justícia.

La cúria, in es reunia l'Assamblea de representants de la ciutat.

Les tribunes per als discursos dels polítics i dels governants.

Els mercats, amb la seva gran quantitat de locals per tota mena d'intercanvis.

Els arcs de triomf, una mena de portes monumentals, d'una o ,és obertures ornades amb estatues, inscripcions, relleus, columnes, etc.

Els obeliscs i les columnes comommoratives d'alguna gran empresa bèl.lica, exemple més facinant dels quals és la famosa columna de Trajà.