martes, 28 de octubre de 2014

La ciutat Romana

El traçat de la ciutat:

Des del punt de vista urbanístic, cal distingir en el món romà dos sistemes de traçat de les ciutats que s'anomenen natural i planificat.

Traçat natural:

És el model urbà que era habitual en el primitius llogarrets preromans d'Itàlia i de tot l'occident mediterrani: el de Roma preetrusca. Solia ser un lloc elevat per així controlar més bé els atacs dels enemics.





Traçat planificat:


En aquest altre model urbà s'havia anat desenvolupant de manera semblant i simultània pel Mediterrani oriental i també en la civilització etrusca. Els romans el van copiar dels etruscs i posteriorment el van escampar per tot l'Imperi. Es un traçat rectangular i quadriculat, amb sèries de carrers que s'encreuaven perpendicularment formant com illes quadrades. Els dos carrers principals que s'encreuaven al fórum  eren el cardo i el decomanus.




Edificis i monuments públics:

Els temples, en els quals se celebrava el culte de la religió oficial i que solien ser de planta rectangular, com els grecs, tot i que també n'hi hagué de planta circular.

Les basíliques, immensos espais coberts i amb porxos, de tres naus, on es reunien els tribunals de justícia.

La cúria, in es reunia l'Assamblea de representants de la ciutat.

Les tribunes per als discursos dels polítics i dels governants.

Els mercats, amb la seva gran quantitat de locals per tota mena d'intercanvis.

Els arcs de triomf, una mena de portes monumentals, d'una o ,és obertures ornades amb estatues, inscripcions, relleus, columnes, etc.

Els obeliscs i les columnes comommoratives d'alguna gran empresa bèl.lica, exemple més facinant dels quals és la famosa columna de Trajà.

martes, 21 de octubre de 2014

Religió Romana

La religió privada o familiar

La religió privada o familiar està dividida e aquests deus: el Lar: déu protector de la casa, els Penats que eren dos dels cuals depenien les previsions de menjar, el Genius que es l'esperit del pater de família, la deessa Juno, protectora de les dones de la família i els Manes, les ànimes dels difunts de la família.




La religió popular

Els deus més venerat en el poble eren els deus agraris perqué eren pobles camperols on la gent vivia del camp. Deesa important: Ceres, identificada amb la Deméter grega de ser la protectora de les collites. Es clelebren festes al llarg de l'any en honor a cadascuna de les deeses i divinitats que ajudaven a sortir endevant a els camperols.




La religió oficial

En la religió oficial es van anar configurant dotze grans déus en total, que són els que habitaben al Olimp es van establir parelles entre ells. L’unic que no es va identificar amb cap déu llatí va se Apol.lo. Com a festes tenien les feriae, i els ludi. També tenien col.legis amb sacerdots importants on predicaven per als déus , els majors col.legis eren els flamines I els pontifices.






lunes, 20 de octubre de 2014

Edipo rey

                   HISTÓRIA DE EDIPO:


Cuando le predijeron el oraculo a Layo, rey de Tebas, le dijeron que moriria a manos de su hijo, Yocasta estaba embarazada y Layo le dijo que si salia niño que lo matase,  como no li hizo grácia la idea y salió niño, se lo dió a un campesino para que lo cuidase. Pero tampoco el pastor tuvo valor para matarle y le colgó por los pies a un árbol. Los criados de Pólibo, rey de Corinto, lo recogieron y se lo llevaron a la reina, que no tenía hijos, y que lo cuido como si fuera su hijo e hizo creer a todos que era hijo suyo. Pusiendole como NOMBRE Edipo, que significa «pies hinchados», porque los tenia hinchados desde que lo pusieron al árbol colgado. Cuando creció supo que no era hijo de Pólibo, y consultó al oráculo para saber quiénes eran sus padres. Este le respondió que los encontraria en Fócida. Decidió trasladarse allí; cerca de Tebas, se encontró en un camino estrecho a su padre, ninguno de los dos se quiso apartar y entonces llegarón a pegarse hasta morir el padre de Edipo que lo mató inconscientemente.






En Tebas llego la peste; Edipo se quedo con su madre tras matar a su padre y hizo llamar a todas las personas haver si alguna sabia lo ocurrido con su padre y un buen hombre lo confeso que vio detras de unas enramaderas que Edipo ahora NUEVO rei esposo y hijo de la reina mató a Layo.Yocasta al ver lo ocurrido se suicido horcandose en una habitación. Edipo al ver lo ocurrido se rajo los ojos con los broches de su madre para no ver la persona que era. Más tarde Edipo se va a Atenas con su hija.

lunes, 13 de octubre de 2014

Ágora

Àgora d'Atenes

L'Àgora d'Atenes era un centre cívic i s'hi trobaven els organismes de l'Estat; també s'hi comerciava. Té diferentes funcions: polítiques, socials i religioses. Era un lloc on els etenesos s'hi reunies per intercambiar ideea y comerciar entre ells, dialogar, criticar al gobern de la ciutat, etc.
Era un ample espai obert i s'hi trobaven edifics administratius, temples, tribunals de justícia, teatres, escoles, serveis públics, biblioteques i pòrtics.
Hi havia diferents edificis:
-Estoa: edifici amb forma rectangular, de gran longitud, seguit per una filera de columnes. Allà s'hi albergaven els pelegrins, i també servia per al comerç.
-Temple: s'hi feien petites representacions religioses, i s'hi reunia tot el poble.
-Odèon d'Agripa: lloc destinat als concerts musicals. 
-Bouleterión: era la cambra del Consell.



Via Panatenaica: era la principal entrada al recinte i atravessava tota la ciutat, desde l'Acròpolis fins a Kerameikos. La dividia en dos parts.






Bouleuterion: era l'edifici on es reunia la boulé, el consell. L'edifici era quadrangular, de 50 metres de costat; constava d'un pòrtic amb un pati de columnes, i també una sala de sessions.
Al principi estava format per 400 "bouleutas", però posteriorment van augmentar a 500. Eren elegits cada any, per mitjà d'un sorteig, entre els ciutadans de més de 30 anys, i rebien una paga de 5 "òbols"
De dia i de nit hi havia sempre un mínim de 17 consellers disponibles per atendre qualsevol assempte urgent.






Stoa Poikilé: era un monument situat al nord de l'Àgora que va ser descobert el 1981. Tenia columnes d'oriques a l'exterior i jòniques a l'interior. Estava orientada cap al sud ja quehi entrava la claror del sol a l'hivern.
Després de ser construir, va ser adornat amb pintures, i d'aquí ve el nom de Poikile (pintat). En aquestes pintures s'hi van representar les victòries militars, ja siguin històriques o mitològiques d'Atenes. També hi havia a dins de la Stoa, escuts de bronze i armament que van agafar als que van vèncer.
El monument es va mantenir en un bon estat durant més de 6 segles; però quan Atenes va ser saquejada al 267, es van endur les obres més fàcils de retirar.





Hefesteion: és el temple millor conservat de l'antigüitat. Està construir de màrmol entre els anys 460 i 415 aC. És un temple dòric i té 6 columnes al front i  13 als laterals. Estava fet a partir del Partenó ja que te les mateixes proporcions i la mateixa decoració (tenia estatues d'Atenea i Hefest fetes per Aclámenes). No se sap qui va ser l'arquitecte però la majoria d'historiadors creuen que podria ser obra d'Ictino (el que va construir el Partenó).
Desde el segle VII fins l'any 1834, el Temple d'Hefesteion va ser una església cristiana.






Tholos: era l'edifici el qual els 50 bouleutes del Bouleuterion es reunien per menjar amb els diners públics. Era un lloc relativament petit ja que només hi cabien 25 divans. Estava format per una sala de planta circular sostinguda per sis columnes centrals amb una porta que s'obria al costat oest. El sostre era cònic i estava cobert en part amb teixes de terracota.





Areópago: és un petit turó de 115 metres d'altura situat a l'oest de l'Acròpolis i erael lloc on es renuia el Consell del Areópago; aquest consell controlava als magistrats, custodiava la Constitució, interpretava les lleis i jutjava als homicides,. Amb les reformes que va fer Solón i la creació del Consell dels Cuatrecents (Boulé) el poder del consell va anar disminuint.
Actualment, es conserven 250 metres del carrer del Aerópago.





Altar dels dotze déus: aquest altar estava dedicat als dotze déus adorats en l'Antiga Grècia, que eren: Zeus, Hera, Posidó, Deméter, Hestia, Apol·lo, Artemisa, Hefest, Atenea, Ares, Afrodita i Hermes. Estava situat al nord de l'Àgora, prop del Temple d'Ares, i va ser el punt zero desde el qual es calculaven les distàncies dintre de la ciutat d'Atenes.
Sobre els anys 490 i 470 aC es va fer una dedicatòria a l'altar.


martes, 7 de octubre de 2014


 LAS TERMAS ROMANAS:


Las termas romanas són baños públicos, era un recinto con actividades públicas como la gimnasia. Són pràcticas tanto religiosas como sociales, religiosas por la purificación del cuerpo y sociales por la limpieza del cuerpo.Tiene función medicinal, fueron lugares perfectos en l'antiguedad romana para la relajación.


PARTES DE LAS TERMAS









APODYTERIVM: Parte donde la gente se desvestia para ir a las termas. Estaba situada a la entrada 
principal de las termas. Normalmente estava decorado, desde aqui se podia acceder a varias salas ademas de la palestra. En este sitio la gente se canviava y se ponian sandalias para ir a los baños.

TEPIDARIVUM: Habitación que preparaba a los bañistas para el agua caliente.Centro de referéncia que agrupaba las otras salas y dió clavea los planos a las termas. Adornado con mármoles y mosaicos.



CALDARIVUM: Baño de agua caliente, el alveus. Era la habitación más luminosa y adornada. En las grandes termas había incluso piscinas donde se podía nadar. En las más pequeñas, el baño se tomaba en bañera o depósitos de agua caliente llamados labra.



FRIGIDARIVM: Dentro de ella se podia practicar la natacion ya que el agua era fria. La función de esta parte de los baños era de que en el aga caliente te abrian los poros y despues en el agua fria te cerraban los poros.




HIPOCAUSTVM: Situado fuera de la terma, al aire libre se dice que era como un horno que canalizaba por el suelo de la casa agua a 30 grados.






LACONICVM: Es un baño de vapor.





PISCINAS: Habian de diferentes tipos, de diferentes aguas, de diferentes temperaturas etc.




PALESTRA: Edificio de planta rectangular, tenian habitaciones para jugar a pelota bañarse o descansar dependiendo de la persona que las usase.
 




Llocs d'hispania on s'en conserven: Constantí, Valduna, Alcanà de Hanares i Antequera.