lunes, 11 de mayo de 2015

Medea

Medea :


Medea era filla d'Eetes, rei de la Còlquida, i de la nimfa Idía. Era una sacerdotessa d'Hécate i va apendre bruixeria amb la seva tieta, la deese Circe. Medea està casada amb Jason.



Medea es va enamorar de Jason quan ell i els Argonautes de Colchis van anar en busca del Velló d'or. Ells es van conèixer i amb l'ajuda d'Eros, que dispara una fletxa a Medea, s'enamoren.




Etes va seguir a Jason mentres ell buscava el Velló d'or, amb la condició de que no cometés cap imprudència. Medea va ajudar a Jasón a buscar-ho i a no morir, ja que el seu pare el volia matar.
A un bosc, al santuari d'Hécate, Medea i Jason es van confessar el seu amor. Ell li va demanar que l'ajudés i que es cases amb ell i ella li va prometre. Jason li va jurar a Medea que la portaria a Grècia amb ell. El seu avi li va donar una poció que el faria vulnerable a les flames que llençaven els bous amb peülles de bronze i musells d'acer, ja que sabia que hauria de llaurar un terreny on hi havia aquests bous.



Medea va derrotar al drac que cuidava de l'arbre on hi havia el Vetlló d'or, amb unes herbes que provocaven son i Jason les va tirar sobre el drac. Es va adormir i van poder agafar el Vetlló d'or sense cap problema.


Jason i Medea es van veure obligats a deixar Ioklos partint cap a Corint. Allà Jason va acordar amb el rei Creont abandonar a Medea, per unir-se a la seva filla, la princesa Glauca. Medea estava gelosa i li va enviar a la princesa com a regal de boda un mantell molt bonic.Ella se'l va posar i tots eguit alliberant la màgia continguda en ell i es va començar a cremar; Creont la va anar a abraçar per intentar apagar les flames però també es va cremar ell.
Llavors Medea va matar als reus fills; els seus desitjos de venjar-se de Jason eren majors que l'amor per ells.



martes, 5 de mayo de 2015

Tarraco Romana

HISTÓRIA DE LA CIUTAT ROMANA DE TÁRRACO




Las tribus que habitaron el lugar de Tárraco fueron principalmente los íberos donde comerciaban con los griegos y fenicios que se encontraban establecidos a las costas. Los colonias de los íberos se hallaban en el valle del Ebro. Cissis.


En la llegada de Cneo Cornelio Escipión Calvo a Ampurias (Emporion) en el año 218 a.C, Tarraco es nombrada por primera vez en la història por los romanos. Así que podríamos decir que surge durante la confrontación entre los romanos y los cartagineses en la famosa Segunda Guerra Púnica. Es Tito Livio quien nombra a Tarraco una colonia pequeña (oppidum parvum).



Tarraco fue muy importante en la época imperial, cuando Augusto dirigió las campañas contra los cántabros y los asturos. La estada del ejército militar consolido mucho a Tarraco. Fue capital de la província Tarraconense. El que le puso este nombre fue el emperador César Augusto en el año 27 a.C..



Tàrraco visigots

Després de la caiguda del imperi romà van arribar els germànics visigots, el rei visigot era Euric que va destruir i saquejar la ciutat 

MURALLA:


La muralla va ser la primera gran construcció que els romans van dur a terme, poc després d'allotjars'hi. Aquest assentament militar va ser  l'origen de la futura ciutat de Tàrraco. Cal suposar que la primera muralla devia consistir en una simple estacada de fusta i pedres petites. El fet que ràpidament el nucli es convertís en cap de pont per l'arribada de reforços des de Roma es va traduir, en l'àmbit urbanístic, en la necessitat d'enfortir les defenses que hi havia fins llavors. Així doncs, entre el 217 i el 197 aC, es va aixecar la primera muralla de pedra. Des d'un punt de vista arquitectònic, consisteix en panys ciclopis reforçats amb torres als punts més vulnerables. L'altura dels murs perimetrals era de 6 metres i el gruix de 4,5 metres amb torres més  altes. D'aquesta època es conserven tres torres: la de l'Arquebisbe, la del Cabiscol i la de Minerva.





 Quan vam arribar a Tarragona vam recorrer la muralla veient les seves capes históriques i les escultures dedicades a gent important com per exemple la de Rómul i Rem.



 TEMPLE:



Tarragona va ser una gran ciutat en la seva època en l'imperi romà , i la capital de la regió nord d'Hispània . Explica l'historiador romà Tàcit ( Ann. I, 78 ) que al segle I després de Crist una representació de tarragonins va demanar a l'emperador Tiberi autorització per aixecar un temple de culte al seu antecessor d'August, que havia mort un any abans i que va ser qui va atorgar a Tarraco la capitalitat de la província Hispània Tarraconensis , la més gran de l'antic Imperi.El temple de Tarragona podria haver estat el primer que se li va dedicar fora de Roma . La seva existència es coneix a través d'unes monedes romanes que el reprodueixen i que es van encunyar l'any 15 després de Crist amb la imatge d'August, en una cara , i la d'un temple dedicat a aquest.Cap a la meitat del segle V o inicis del VI , en ple període tardoromà , el temple d'August es desmuntaria per utilitzar els carreus en la construcció d'una catedral visigòtica , així com dependències eclesiàstiques i civils relacionades amb nou poder establert a la ciutat . Posteriorment , es va aixecar al segle XII sobre els seus fonaments l'actual catedral de Tarragona ; quedant els fonaments del temple sepultats sota el terra de la catedral fins que les excavacions iniciades el 2007 van descobrir les restes  arqueològiques del que se suposa que va ser el Temple d'August .





 

Al haver entrat dins les muralles, vam anar a veure el temple.




 AMFITEATRE:


  
Va ser construït a finals del segle II dC , en un espai que havia estat una àrea funerària .Durant l'imperi d'Heliogàbal , a principis del segle III dC , a l'amfiteatre es van dur a terme diverses reformes . En commemoració d'aquest fet, el pòdium es va coronar amb una gran inscripció monumental , de la qual es conserven nombrosos fragments .El 21 de gener de l'any 259 , en el marc de les persecucions contra els cristians en època de l'emperador Valerià, van ser cremats vius a l'arena de l' amfiteatre el bisbe de la ciutat , Fructuós i els seus diaques , Auguri i Eulogi .Durant el segle V , i com a conseqüència de la política religiosa dels primers emperadors cristians , l'amfiteatre va ser perdent les seves funcions originàries . Un segle després es van aprofitar les pedres d'aquest, sobretot els carreus de la graderia , per construir una basílica cristiana de tres naus que va commemorar el lloc del martiri dels tres sants de l'Església tarragonina . Al voltant del temple es va construir un cementiri amb tombes excavades a la sorra i mausoleus funeraris adossats a l'església.La invasió islàmica va obrir un període d'abandonament del conjunt fins que , al segle XII , es va erigir sobre els fonaments de la basílica visigòtica un nou temple sota l'advocació de Santa Maria del Miracle . D'estil romànic i planta de creu llatina , una sola nau i un absis quadrangular. L'església es va mantenir en peu fins 1915 .

 

Després de veure el temple vam caminar durant un rato, fins arrivar vora mar per veure l'amfiteatre.


 FORO:



 Va ser construït pels romans l'any 73 dc, sota el mandat de l'emperador VespasiàL'ús es va mantenir fins a la meitat del segle V. A partir del qual es van ocupar els edificis que envoltaven la plaça en habitatges privatsA partir del segle XII es va urbanitzar l'interior de la plaça i es va definir un traç de carrers que s'ha mantingut fins a l'actualitatAquest espai correspon a l'entramat de carrers que conformen bona part del barri medieval de Tarragona.

 



 Al sortir del amfiteatre vam anar a veure el foro i vam pujar fins dalt de tot de un edifici amb vistes espectaculars al mar i al amfiteatre.





 PRETORI:


Al costat del Museu Arqueològic s'aixeca un edifici de planta pràcticament quadradaque seria l'angle d'una magnifica construcció romana. Es creia que era el palau d'August, però recentment s'ha identificat com el Praetorio.


Popularment se'l coneix com el castell de Pilat. En l'Edat Mitjana va ser molt remodelatD'època romana es conserven els grans murs de carreus encoixinatsun parell de portes arquitrabadas, dues voltes superposadesla inferior subterrània i la superior amb façana al carrer de Pilaton destaquen adorns d'ordre corinti.

La sala voltada inferior comunica amb un gran passadís format per la voltes del suport de la graderia del CircUna altra porció de voltes del circ romàes troba en la baixada de Sant Hermenegildsobrepassant els set metres d'altura.